Vaig
néixer al Poblenou, però als tres o quatre anys vam venir a viure a Sant Boi. No
sé perquè aquest canvi. La
Consol diu que, segurament, els meus avis ho van fer per
allunyar-nos de la ciutat, de la gent, per buscar la tranquil·litat que
necessitava la meva mare. No sé si aquesta
va ser la raó, però ara jo no ho puc preguntar a ningú. En tot cas, jo vaig
créixer, també, allunyada de la gent. Aquella solitud era acompanyada només pels meus fidels amics i germans: gats i gossos. Aquell
aïllament em va portar, segurament, a la necessitat d'escriure. Sota l'ombra del garrofer o les oliveres del camp de casa, escrivia i escrivia i era feliç. Per això, de gran,
volia ser escriptora i cap altra cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada